divendres, 11 de maig del 2012

“Vinga va Joan, aixeca’t que no ha esta res” “No ploris Maria, que no n’hi ha per tant”


Us sonen aquestes frases? Segur que més d’un de vosaltres les haurà sentit dir als seus fills o a altres nens del parc, de l’escola,...
Qui som nosaltres, els adults, per decidir si un nen s’ha fet mal o no, si un fet els afecta o no, si un sentiment és “vàlid” o no?

Un exercici que ens ajuda en molts aspectes de criança és posar-nos en el lloc del nostre fill o imaginar que la situació en lloc de passar a un nen passa a un adult: Veiem un senyor que ensopega amb una pedra i cau a terra. A algú de nosaltres se’ns acudiria anar cap a ell i dir-li: “Vinga va aixeca’t que no ha estat res”?. Com ens sentiríem nosaltres si fóssim els que hem ensopegat i ens diguessin “No ploris que no n’hi ha per tant!”. 

És molt important tenir en compte i reconèixer els sentiments dels nostres fills, així com ajudar-los a identificar els seu estats d’ànim. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada