Nits en què et comences a amagar sota els llençols i matins en què et ve de gust deixar sonar el despertador un parell de vegades més, caminades pels voltants a xafar les fulles seques que fan un soroll fantàstic, els volets que aviat treuran el cap, colors indescriptibles del paisatge, sol enyorat i fugisser, darreres tardes al parc,...
Una cançoneta dedicada a la M...
La tardor que jo conec
té gust a raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec
les petjades fan crec-crec,
botes d’aigua i un paraigua
i el vent que s’enduu barrets.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec
porta figues i fruits secs,
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.
La tardor que jo conec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada